L'hipertext som nosaltres

 Manuel Castells a La Galaxia Internet, ho sintetitza molt clarament quan afirma que la convergència entre ordinadors, Internet i mitjans de comunicació no s’està produint i el concepte multimèdia – aquell fenomen multimèdia al que fèiem referència quan parlàvem de David Crystal - no qualla. A partir d’aquí s’interroga si l’hipertext existeix o era un simple somni tecnològic. Castells llavors conclou que l’hipertext més aviat existeix dintre de nosaltres  i que potser ens hem creat una imatge excessivament material d’aquest concepte electrònic que actua com un vertader sistema interactiu. L’hipertext seria factible a l’era d’Internet, però no interessa al món empresarial perquè no genera negoci.

Xarxa neuronal

Més enllà d’aquesta visió, que el sociòleg entén com a massa primitiva, afirma, per justificar que l’hipertext està dins de nosaltres, que són les nostres ments i no les màquines les que processen la cultura , sobre la base de la nostra existència.

Si abandonem el paradigma cartesià i ens endinsem el de la complexitat  comprovarem la nostra habilitat interna per recombinar i assimilar en les nostres ments tots els components de l’hipertext. La interoperativitat basada en Internet ens permet fer exactament això i gràcies a ell – i malgrat els multimèdia -, segueix Castells, podem dir que tenim un hipertext: però no l’hipertext sinó el meu hipertext i l’hipertext específic de cada persona perquè vivim en la cultura de la virtualitat real. A través d’aquesta virtualitat, per altra banda, processem la nostra creació de significat.

Aquest significat el compartim a través de l’experiència perquè les nostres ments no són mons únics i aïllats sinó que estan connectades a l’entorn social. Però en l’estructura social de la societat en xarxa que indueix a l’individualisme estructural i a experiències socials cada cop més diferenciades es perd aquest significat compartit a través de la pràctica.

La recerca de protocols de significats per compartir codis culturals i establir codis de comunicació entre els hipertextos personalitzats l’hem de fer a través de l’art. L’art, afirma Castells, ha estat sempre un protocol de comunicació per restaurar la unitat de l’experiència humana per damunt de l’opressió, la diferència i el conflicte.

L’art pot esdevenir un pont cultural fonamental entre la xarxa i el jo.

Perquè l’art és emoció i la nostra memòria l’activem des de l’emoció...

---