dimecres, 9 d’abril de 2014

Els humans som més eficients que els robots?



Aquesta és almenys la conclusió a la que ha arribat la multinacional japonesa Toyota. Aquests industrials del món de l’automoció anuncien que han substituït màquines automatitzades en algunes de les seves factories del Japó per humans.
És, si més no, una notícia que m’ha cridat l’atenció i que m’ha fet pensar, sobretot en uns moments que estava immers en la lectura del llibre La societat de la ignorància.
Justament llegia a Gonçal Mayos que, en la introducció, escriu que la humanitat ha experimentat dos tipus d’evolució: la biològica, com qualsevol altre animal, i la cultural i tecnològica, com correspon a l’animal cultural i tecnològic que és l’ésser humà.
Cadena de muntatge
Mayos alerta que la dotació biològica i genètica de la humanitat en prou feines ha canviat des de fa milers d’anys mentre que les exigències culturals, tecnològiques i cognitives són cada vegada més importants. Internet i és el motor i el responsable d’aquesta situació i, segons l’autor, l’èxit sense precedents l’anomenada societat del coneixement, paradoxalment, posa en risc al mateix ésser humà ja que l’aboca cap a la incultura. La dificultat recau en la impossibilitat d’assimilar, a causa de les seves característiques biològiques, tota la producció d’informació.
Així doncs, explica Mayos, l’evolució de la quantitat de coneixement és molt superior a les possibilitats humanes d’assimilar-lo, fet que, tard o d’hora, generarà unes disfuncions importants. Mentre que la producció d’informació, de coneixement o de saber creix darrerament a ritme de progressió geomètrica, les millores dels individus per tal de poder processar aquesta informació creix, en el millor dels casos, en progressió aritmètica, fet que ens situa en un procés de malthusianisme que pot posar en dificultats les societats democràtiques. La productivitat d’Internet converteix l’anomenada societat del coneixement o societat en xarxa, en paraules del professor Manuel Castells, en dues cares d’una mateixa moneda. Per una banda una realitat triomfal i esperançadora i per una altra, la cara fosca i amenaçadora.
Gonçal Mayos, manifesta que en el llibre que introdueix, s’efectua un anàlisi crític, però que fuig de recórrer a plantejaments utòpics i apocalíptics. Tot i amb això dóna a conèixer, críticament, els plantejaments “posthumanistes” o “transhumanistes” que veuen en el desfasament malthusià una oportunitat de conciliar els dos àmbits de l’evolució humana -  el biològic i el cultural i tecnològic – a partir de la superació de la mateixa condició humana per passar a un estadi “posthumà” o transhumà a l’estil dels ciborgs que, afortunadament, ara per ara només coneixem en l’àmbit de la ciència ficció.
L’acció de la Toyota és un contrapunt molt interessant que molt probablement ens aporta arguments per debatre i reflexionar a l’entorn del paradigma de la societat en xarxa en el que estem immersos i que pot significar una alenada d’aire fresc per a tots aquells que només veuen la cara fosca d’aquesta evolució desbocada de l’evolució tecnològica.
Quins són els motius que han dut a prendre aquesta decisió al gegant japonès de l’automoció? Tal i com afirmen a la notícia, tanta automatització fa que comptin amb masses treballadors mitjans i amb molt pocs “artesans i mestres”. Per altra banda,  sembla ser que s’ha reduït l’acumulació de residus en un 10% i s’han abaratit costos.
El fet que trobo més destacable però és que, amb personal humà, al menys al Japó, el principi de millora continua és més palpable.
Bé sigui per aquests motius o pels problemes de seguretat amb els que s’estan trobant aquest fabricant, la notícia no em deixa indiferent mentre llegeixo La societat de la ignorància.

2 comentaris:

  1. Reconforten notícies com la que has publicat, Lluís. Encara més en aquest just moment en què, immersa en la lectura de La Societat de la Ignorància, se'm desperta un cert sentiment d'inquietud.

    La introducció d’en Gonçal Mayos enganxa com una bona novel•la d’intriga i a la vegada espanta i convida a la reflexió.

    Si el tsnuami d’informació que la revolució digital posa al nostre abast és massa per als nostres pobres cervells, i si la nostra dotació genètica i biològica és incapaç de seguir el ritme frenètic d’una evolució cultural i tecnològica, ens quedarem enrere? Ens convertirem aviat en “nous analfabets”, tot i dominant l’ús de les TIC? Ens instal·larem en la comoditat d’acceptar les “visions tòpiques prefabricades” davant la impossibilitat d’assumir tanta informació?

    Inquieta pensar-hi...

    Continuu amb la lectura...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari, Ascen.
      No ens quedarem enrere, de cap manera!
      Jo soc molt optimista. Mayos ens parla de les dues cares de la mateixa realitat i crec que, malgrat que no hem de girar l'esquena a la cara fosca sinó volem ser considerats uns il·lusos, la cara esperançadora és la que ens ha d'esperonar a seguir, tot i saber-nos ignorants de tantes coses.

      Elimina