Parthenia "A Global Monument Violence Domestic Victims"

Portada de l'obra

Margot Lovejoy en aquest hipertext, tal i com explica Joan Campàs en la fitxa-resum, pretén trencar la invisibilitat al que massa sovint està sotmès el maltractament a les dones.

El seu treball és una mena de monument a les víctimes de la violència domèstica que l’equipara amb els monuments d’una guerra global. Es tracta de treure de l’anonimat a les víctimes de la violència domèstica i, alhora, denunciar aquesta xacra social.

Parthenia, ens diu Campàs, s'estructura en una interfície que comença preguntant-nos si hem estat víctimes de violència domèstica, plantejant, segons la resposta, un recorregut o un altre (com a participant i narrador de la nostra història o com a espectador de les històries dels altres). 

Participació

En aquest hipertext, analitzat des d’un punt de vista formal, s’hi poden observar algunes de les característiques d’aquests tipus de propostes. En destacaria la simbiosi entre escriptura i tecnologia que facilita al lector interactuar amb el text i els seus continguts i, per tant, el converteix en un lectoautor. Aquest, de fet, és un tret força comú en la majoria d’aquestes obres. Per altra banda, el concepte de  multidireccionalitat es fa del tot present en aquest hipertext, fet que permet al lector elegir circuits i trencar límits. 

Possiblement però, el que és més interessant de ressaltar del treball de Lovejoy és la possibilitat de participar de manera constructiva. D’acord amb els plantejaments d’Isidro Moreno a Escritura, hipermedia y lectoautores, aquest fet es dóna quan el lector pot seleccionar i construir continguts no previstos per l’autora, tal i com podem observar a la imatge adjunta d'una seqüència de de Parthenia.