Portada de l'obra |
Margot Lovejoy en aquest
hipertext, tal i com explica Joan Campàs en la fitxa-resum, pretén
trencar la invisibilitat al que massa sovint està sotmès el maltractament a les
dones.
El seu
treball és una mena de monument a les víctimes de la violència domèstica que l’equipara
amb els monuments d’una guerra global. Es tracta de treure de l’anonimat a les
víctimes de la violència domèstica i, alhora, denunciar aquesta xacra social.
Parthenia, ens
diu Campàs, s'estructura en una interfície que comença preguntant-nos si hem
estat víctimes de violència domèstica, plantejant, segons la resposta, un
recorregut o un altre (com a participant i narrador de la nostra història o com
a espectador de les històries dels altres).
Participació |
En aquest
hipertext, analitzat des d’un punt de vista formal, s’hi poden observar algunes
de les característiques d’aquests tipus de propostes. En destacaria la simbiosi entre escriptura i tecnologia que facilita al lector interactuar
amb el text i els seus continguts i, per tant, el converteix en un lectoautor. Aquest, de fet, és un tret força comú en la majoria d’aquestes obres. Per altra banda, el concepte de
multidireccionalitat es fa del tot present en aquest hipertext, fet que permet al lector elegir circuits i trencar límits.
Possiblement
però, el que és més interessant de ressaltar del treball de Lovejoy és la
possibilitat de participar de manera constructiva. D’acord amb els
plantejaments d’Isidro Moreno a Escritura, hipermedia y lectoautores, aquest fet es dóna quan el lector pot seleccionar i
construir continguts no previstos per l’autora, tal i com podem observar a la imatge adjunta d'una seqüència de de Parthenia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada