Introducció
Aquesta
anàlisi lexicomètrica pretén analitzar els discursos de tres polítics de
perfils ideològics diferents, però que, al mateix temps, els seus partits així
com ells mateixos comparteixen objectiu comú: el dret a decidir.
Es
tracta doncs d’analitzar nou entrades als blogs de Josep-Maria Terricabras
d’Esquerra Republicana de Catalunya, Ramon Tremosa de Convergència i Unió i
Ernest Urtasun d’Iniciativa per Catalunya Verds. Tots ells van ser els
candidats dels seus respectius partits a les eleccions al Parlament Europeu i
actualment, ja són eurodiputats.
Malauradament
els textos analitzats són anteriors a la campanya electoral – durant la
campanya els seus blogs han restat inactius – però, tot i amb això, dirigirem l’interès de l’anàlisi a la qüestió europea i
el dret a decidir.
Abans
de centrar-nos en l’anàlisi pròpiament dit, ja podem avançar la diferència
entre el llenguatge que s’empra en campanya electoral i fora d’ella en entrades
ordinàries a un blog polític.
El
llenguatge en una campanya electoral és molt més compactat i els ítems, i per
tant algunes de les paraules, es repeteixen de manera reiterada perquè entrin
al marc conceptual de l’audiència que amb tota seguretat el seu equip a
dissenyat.
Així
doncs, segons el diari Ara, les paraules més emprades en campanya
per Terricabras van ser llibertat i
justícia social i en les tres entrades analitzades no apareixen. Urtasun,
per altra banda, va utilitzar la paraula Troika
constantment i en l’anàlisi del blog apareix de manera completament residual.
Aquestes
paraules no eren gratuïtes, sinó que formaven part essencial del seu marc
discursiu.
El
tipus d’anàlisi que farem serà quantitatiu però, alhora també qualitatiu atès
que possiblement no hi ha les suficients dades per fer una anàlisi
exclusivament estadística.
A
través d’aquesta anàlisi doncs, esbrinarem les diferències i les coincidències ideològiques
existents entre els tres polítics i, alhora, comprovarem les diferencies i les
semblances en funció de la seva formació acadèmica i el seu estatus
professional.
Metodologia
Data
de consulta dels blocs: 27.05.2014
Tipologia
del blog: Blogs de caire polític on s’analitzen les tres darreres entrades:
Declaració de la pedrera
3 març
2014
Casos i casos
29 de
gener de 2014
Ficcions sorprenents
6 de
gener de 2014
Ramon Tremosa (CIU): Torre de guaita
Balanç de legislatura 2009-2014:
activitat parlamentària global
rtremosa
| Política europea i internacional | divendres, 7 de febrer de 2014 | 13:27h
Balanç de legislatura 2009-2014:
Esmenes més importants aprovades al plenari del Parlament Europeu. rtremosa |
Política europea i internacional | dimecres, 22 de gener de 2014 | 13:22h
Aprovat
avui el meu Informe de Política de
Competència al plenari del Parlament Europeu
rtremosa
| Política europea i internacional | dimecres, 11 de desembre de 2013 | 19:05h
Conferència “1er de Maig o Troika”
05/05/2014
• by Ernest Urtasun • in Futur de la UE, Món del Treball. •
Celebrem el 14 d’abril (Per a El
Periódico)
15/04/2014
• by Ernest Urtasun • in Memòria Històrica, Política catalana, Política
espanyola
“L’autèntic plebiscit de les europees és
sobre la troica” (Entrevista a El Periódico)
10/04/2014
• by Ernest Urtasun • in Entrevistes. •
La metodologia
utilitzada ha estat d’acord amb el programa ANTCONC:
Els
tres posts de cadascun dels candidats s’han convertit en un únic text sense
format, el fitxer del qual s’ha introduït en el programa ANTCONC, per tal que
fos objecte d’anàlisi i valoració des del punt de vista lexicomètric.
Hem
utilitzat la funció Word List per generar una llista ordenada de les paraules que
apareixen en els textos seleccionats.
Les
paraules han estat ordenades per freqüència, i han estat generades per mode
sensible a la caixa, en què majúscules i minúscules es tracten separadament.
El
procés per produir una llista de paraules l’hem obtingut escollint les opcions
d’ordenació adients, clicant sobre el botó start,
i a la vegada, clicant sobre una paraula, per veure si es generava una
concordança.
Hem
intentat descartar els termes considerats com a poc significatius per a
l’estudi, tenint en compte, d’una banda, els continguts del llistat contingut
dels recursos multilingües a la pàgina de la Universitat de Neuchâtel (http://members.unine.ch/jacques.savoy/clef/index.html
) i, de l’altra, que en no estar disponibles en llengua catalana, hem hagut
d’adaptar-los.
Hem tingut en compte els 55
termes que hem considerat més rellevants, d’acord amb la freqüència del corpus
textual que hem obtingut de l’anàlisi de cada bloc, dels quals hem assenyalat
les concordances més significatives amb un asterisc. Posteriorment hem
simplificat/sintetitzat aquests 55 conceptes a 20, per poder fer més fluid i
entenedor l’anàlisi final.
Anàlisi
Josep-Maria Terricabras es va
llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Es va
doctorar en Filosofia i Ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona
i per la Universitat de Münster (Alemanya). Actualment és catedràtic de
filosofia a la Universitat de Girona. A més, hi dirigeix la Càtedra Ferrater
Mora de Pensament Contemporani. Recentment ha resultat escollit eurodiputat al
Parlament Europeu per la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya ( ERC
).
RÀNQUING
|
FREQÜÈNCIA
|
PARAULA
|
1
|
52
|
Catalunya/catalans
|
2
|
36
|
Estat
|
3
|
22
|
Espanya/espanyol
|
4
|
19
|
Europa
|
5
|
14
|
Nostre
|
6
|
12
|
Contra
|
7
|
10
|
Bé
|
8
|
10
|
Independència
|
9
|
9
|
Ciències
|
10
|
9
|
Poble
|
11
|
9
|
Voluntat
|
12
|
8
|
Parlament
|
13
|
7
|
Història
|
14
|
7
|
Podem
|
15
|
7
|
Sabem
|
16
|
7
|
Volem
|
17
|
7
|
Tots
|
18
|
7
|
País
|
19
|
6
|
Política
|
20
|
5
|
Competències
|
El
perfil independentista de Terricabras i del partit que representa (ERC) es posa
de manifest quan s’observa que entre els primers llocs del rànquing i figuren
paraules que es poden identificar amb aquest plantejament polític: Catalunya, Estat, nostre, independència, Poble, País. La
vinculació, relació o el conflicte amb l’Estat espanyol també es apareix de
manera prioritària atès que la tercera paraula del rànquing s’hi refereix: Espanya i espanyols.
Que
Terricabras era el candidat d’ERC a les eleccions europees es comença a
evidenciar perquè apareixen paraules que així ho indiquen: Europa, Parlament, competències. El llenguatge europeu però, encara
fluixeja en aquest flamant eurodiputat. A hores d’ara segur que ja és més
intens. Per altra banda, en l’anàlisi també podem descobrir el perfil humanista
de Terricabras. Paraules com bé,
ciències, voluntat, podem, volem, sabem i, àdhuc política, formen part destacada del seu discurs. Per acabar, la
paraula contra, repetida 12 vegades,
marca un estil opositor i combatiu.
Ramon Tremosa És professor titular del
departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona. Especialitzat en
economia regional i en política monetària. Des de l’any 2009 és eurodiputat per CiU al Parlament
Europeu. Ha publicant diversos llibres i articles en revistes acadèmiques.
RÀNQUNG
|
FREQÜÈNCIA
|
PARAULA
|
1
|
57
|
Europa/europeu
|
2
|
45
|
Parlament
|
3
|
36
|
Informe
|
4
|
32
|
Estat
|
5
|
27
|
Esmenes
|
6
|
26
|
No
|
7
|
24
|
Comissió
|
8
|
23
|
Diputats
|
9
|
18
|
Bancs
|
10
|
18
|
Deute
|
11
|
14
|
Plenari
|
12
|
13
|
BCE
|
13
|
12
|
Consell
|
14
|
10
|
Feina
|
15
|
9
|
Espanyol
|
16
|
9
|
Euro
|
17
|
8
|
Catalunya
|
18
|
8
|
Competència
|
19
|
8
|
Activitat
|
20
|
8
|
País
|
Ramon
Tremosa, com hem posat de relleu en la seva biografia, fa quatre anys que
exerceix d’eurodiputat. Aquest fet marca completament l’anàlisi atès que les
paraules que més utilitza estan completament vinculades amb l’acció política al
Parlament Europeu: Europa/europeu, Parlament,
Informe, Esmenes, comissió, diputats, plenari,
Consell, Competència.
Tremosa,
d’innegable tarannà sobiranista, no recull excessivament el vocabulari propi
d’aquest plantejament polític. Així paraules com Catalunya, Espanya ( espanyol ) o País, tot i que hi són presents no tenen un relleu tant destacat
com en l’anàlisi anterior. La paraula Estat
apareix en tercer lloc, però el context en que es emprada la situa més en la
política europea que en la catalana.
Per
altra banda, el seu perfil d’economista i la seva ideologia liberal si que
destaquen en l’anàlisi. Així paraules claus com ara bancs, deute, BCE o euro, hi
són presents amb força.
Tremosa,
per acabar empra 25 vagades l’adverbi no.
Un possible indicador igual que
en l’anterior anàlisi d’oposició i resistència.
Ernest Urtasun és llicenciat en
Ciències Econòmiques per la UAB, té un post-grau en Relacions Internacionals
per la UB i és diplomàtic. Ha estat assessor de l’eurodiputat d’ICV Raül Romeva
de 2004 a 2008. L’any 2010 va ingressar
a la Carrera Diplomàtica, on ha desenvolupat diferents responsabilitats al
Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació. Recentment ha resultat escollit
eurodiputat al Parlament Europeu per la candidatura d’Iniciativa per Catalunya
Verds ( ICV).
RÀNQUNG
|
FREQÜÈNCIA
|
PARAULA
|
1
|
129
|
Europa/europeu
|
2
|
21
|
Deute
|
3
|
19
|
Programa
|
4
|
17
|
Cap
|
5
|
17
|
Social
|
6
|
16
|
Estats
|
7
|
13
|
Reforma
|
8
|
12
|
Espanya
|
9
|
12
|
Mercat
|
10
|
12
|
Parlament
|
11
|
12
|
Països
|
12
|
12
|
Treball
|
13
|
10
|
Construir
|
14
|
10
|
Contra
|
15
|
9
|
Benestar
|
16
|
9
|
Control
|
17
|
9
|
Democràcia
|
18
|
9
|
Igualtat
|
19
|
8
|
Austeritat
|
20
|
8
|
Institucions
|
Ernest
Urtasun deixa al descobert el seu perfil d’economista, expert en relacions
internacionals i diplomàtic dons les paraules més emprades només d’arrancada
són Europa, deute i mercat.
De
fet, és el que empra més, amb diferència, la paraula Europa: 129 vegades, per 57
Tremosa i 19 Terricabras. També s’evidencia
que ha estat quatre anys col·laborant amb l’eurodiputat Raül Romeva perquè el
seu blog està farcit, com li passa a Tremosa, de referències pròpies del dia a
dia del parlamentarisme europeu: Programa,
Estats, Parlament, Control, Institucions.
Urtasun,
partidari del dret a decidir, com els dos anteriors polítics, no empra
pràcticament gens el llenguatge propi d’aquest fenomen polític i és decanta més
per exhibir el perfil social, una de les característiques ideològiques que ICV
en fa més bandera. Així, veiem com el seu blog està impregnat de paraules com
ara: Deute, Social, mercat, treball, benestar,
igualtat o austeritat. També podem observar com apareix 13 vegades la
paraula Espanya i cap Catalunya. Però si que apareixen altres
paraules com Països i democràcia. Finalment, aquest polític
empra 17 vegades la paraula cap i 10 contra. Així mateix, també fa servir 10
vegades la paraula construir, un fet
que posa de manifest, igual que en les anàlisis anteriors, el tarannà combatiu
i alhora desitjós de canvi.
Conclusions
L’anàlisi
lexicomètrica dels blogs d’aquests polítics ens ha permès descobrir sense masses dificultats que els
tres pertanyen a formacions d’obediència catalana i que, amb més o menys mesura,
estan vinculats a la política de caràcter europeu i a la causa del dret a
decidir. Hem observat però que Terricabras és el que marca el perfil més
independentista, Tremosa el més liberal i Urtasun el més social en
correspondència a les línies ideològiques dels partits que representen.
Per
altra banda, es reflecteix l’experiència de quatre anys a Europa de Tremosa i
Urtasun i la novetat que per Terricabras això significa. Finalment, l’anàlisi
també ens ha permès diferenciar els tarannàs de cada u en funció de la seva
formació acadèmica. Així Terricabras representa l’academicisme humanista mentre
que Tremosa es decanta més per l’economia i Urtasun per la diplomàcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada