No pensis en un elefant

George Lakoff és un dels lingüistes fundadors del que es coneix com a  lingüística cognitiva que ha estudiat la naturalesa dels sistemes conceptuals humans a partir de la seva teoria sobre el pensament metafòric. La metàfora, segons Lakoff, a més de ser un aspecte formal del llenguatge, ens possibilita estructurar conceptes a partir d’altres. La manera de realitzar aquest procés depèn de la nostra experiència directa al món, a través del nostre cos.

 Al seu llibre No pensis en un elefant[1] Lakoff analitza la situació política dels EEUU a partir del llenguatge que empra cada una de les dues grans forces ideològiques ( republicans o conservadors i demòcrates o progressistes ) en funció dels seus valors.

Les persones voten d’acord amb els valors amb els que s’identifiquen independentment dels programes electorals. Aquest fet comporta que el discurs sigui residual i el que es posi en valor sigui el marc amb el qual aquest es presenta als electors.

Els ésser humans, reflexiona Lakoff, pensem a partir de marcs mentals i metàfores. Si ens arriba una informació que no pertany al marc amb el que pensem, aquesta no adquireix rellevància i el marc predomina en el nostre cervell.

Els marcs, ens diu Lakoff, són estructures mentals que conformen la nostra manera de veure el món. Com a conseqüència d’això, conformen les metes que ens proposem. En política els nostres marcs conformen les nostres polítiques socials i les institucions que creem per a desenvolupar aquestes polítiques. Canviar els nostres marcs és canviar tot això. El canvi de marc és un canvi social.

Aquest lingüista, reputat guru dels demòcrates nord-americans, arriba a aquesta conclusió després de comprovar que els republicans han aconseguit, sobretot durant l’era Bush, definir clarament el seu marc i incorporar-lo a bona part de la població a partir de la metàfora del “pare estricte”[2]. Els demòcrates no poden neutralitzar els seus rivals volent intervenir en el seu marc conceptual, sinó que, segons Lakoff, cal que construeixin el seu marc semàntic que configuri el seu espai emocional. Lakoff planteja el marc demòcrata a partir de la metàfora del “pare protector”[3].

Totes les paraules, escriu Lakoff, es defineixen en relació a marcs conceptuals. Quan se sent una paraula, al cervell s'activa el seu marc o la seva col·lecció de marcs. Atès que el llenguatge activa els marcs, els nous marcs requereixen d'un nou llenguatge.

Quan penses, afirma el lingüista, que l’únic que et falta són paraules, el que realment et falta són idees. Les idees sorgeixen sota la forma de marcs. Quan els marcs hi són, les idees apareixen immediatament.

Més endavant Lakoff sentencia que si es creu en el racionalisme, es creu que n'hi ha prou de proporcionar tota la informació sobre els fets, i la gent raonarà fins a arribar a les conclusions pertinents, sense necessitat de cap tipus de marc. Però no és així. Si els fets no s'ajusten als seus marcs, l’individu es quedarà amb tals marcs i oblidarà, ignorarà o raonarà en contra dels fets.

Així doncs, la ciència cognitiva ha determinat que pensem en els termes d’aquests marcs mentals i metàfores abans que processem el raonament analític de la informació que rebem.

Aquests marcs o frames existeixen físicament en l’interior del nostre cervell i són configurats materialment als circuits neuronals. Quan es produeix l’estímul adequat es queden fixats i ignoren els fets objectius i la realitat. Els reconeixem pels resultats de les decisions preses i pel llenguatge.

---

[1] Lakoff, George (2004) No pienses en un elefante. Leguaje y debate político. Madrid. Editorial Complutense.

[2] Nota de l’autor: Aquella figura que, pensant en un món competitiu,  defineix les regles de conducta amb disciplina i castiga i educa amb fermesa. 

[3] Nota de l’autor: és la figura del pare que mira d’escoltar, comprendre i educar els seus fills per col·laborar amb altres.